Espiroquetes

Espiroquetes

Spirochaetales
Dades
Malaltia	malaltia espiroquetal
Tinció de Gram	gramnegatiu
Taxonomia
Regne	Pseudomonadati
Fílum	Spirochaetota
Classe	Spirochaetia
Ordre	Spirochaetales R.E.Buchanan, 1917
Tipus taxonòmic	Spirochaeta
Families
Spirochaetaceae Brachyspiraceae Brachyspira Serpulina Leptospiraceae Leptospira Leptonema

Les espiroquetes són un fílum de bacteris gram negatius, quimioheteròtrofs, prims, llargs, flexibles i de forma helicoidal (bacteris espirals). Tenen una longitud entre 5-500 nm, i un diàmetre al voltant de 0,1-0,6 nm i morfològicament es caracteritzen per estar constituïdes, en la seva major part, pel cilindre protoplasmàtic, que comprèn la regió delimitada per la membrana plasmàtica i la paret cel·lular, i per estar rodejades per una beina externa observable en preparacions tenyides de forma negativa. Les espiroquetes són mòbils gràcies a la presència d'endoflagels o filaments axials units als pols de la cèl·lula que amb llur moviment coordinat al voltant del cilindre protoplasmàtic permeten l'encorbament i el desplaçament d'aquests bacteris. Solen estar relacionades amb medis aquosos, ja sigui en les seves formes lliures o en les seves formes patògenes, i poden causar importants malalties en homes i animals, entre les quals cal destacar la sífilis provocada per Treponema pallidum.

Segons la teoria endosimbiòtica proposada per Lynn Margulis, uns avantpassats de les espiroquetes es van convertir en els cilis i els flagels que impulsen a alguns protists i també als espermatozoides. No obstant això, actualment no hi ha proves suficients per a la generalització de la teoria endosimbiòtica a altres orgànuls cel·lulars.^[1]

Les espiroquetes es divideixen en tres gèneres principals que inclouen espècies aeròbiques, anaeròbiques i facultatives. Aquests gèneres són: Treponema (anaeròbics estrictes), Borrelia (aeròbics i anaeròbics) i Leptospira (aeròbic).